IVÀ GALLEGO
Guerres com la dels darrers
mesos, perpetrada per un autoanomenat eix del bé, en la qual els interessos
econòmics passen pel damunt de les llibertats col.lectives d’un
poble i de la sobirania d’un Estat reconegut per les Nacions Unides, tornen
a posar en l’ordre del dia la necessitat de buscar alternatives ecològicament
més sostenibles i alhora més democràtiques als combustibles
fòssils per tal d’obtenir energia.
És per això que cíclicament va
ressorgint un clam que demana l’ús dels anomenats
biocombustibles; és a dir, aprofitar la pròpia massa dels
éssers vius com una font inesgotable i renovable d’energia,
alhora que democràtica ja que segurament no caldria passar per
l’embut d’unes poques grans multinacionals que tenen el dret adquirit
(moltes vegades per la força de les armes com hem anat veient)
d’explotar les majors reserves de petroli.
Entre els avantatges d’utilitzar la combustió
d’elements d’origen biològic, es pot remarcar:
1)la contribució, d’aquesta manera, a reduir
el consum de combustibles fòssils, responsable de l’augment
d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, especialment CO2 (directament
assenyalats com a causants del ràpid canvi climàtic del
qual tant se’n parla actualment).
2)els biocombustibles en les seves diverses
presentacions: transformacions d’olis residuals, d’alcohols d’origen
vegetal, etc. són més fàcilment biodegradables que
els seus homòlegs fòssils. A més de ser una font
d’energia reciclable i, per tant, inesgotable.
3)com a conseqüència del seu ús,
se’n veurien beneficiades moltes zones rurals que actualment sobreviuen
en precari, ja que per tal d’aconseguir grans volums de biocombustible
calen vastes explotacions vegetals (canya de sucre o remolatxa pels
bioalcohols, blat de moro o soja pels biodiesels, d’on extreure’n la
matèria primera necessària per la seva elaboració.
Com a possibles dificultats per la
generalització de l’ús de biocombustibles s’ha apuntat a
l’alt cost de producció d’aquests. Però des del punt de
vista d’una societat ecològicament més sostenible, i amb
la conscienciació de la societat de que no es pot continuar
eternament amb els actuals nivells de consum, aquest inconvenient
podria ésser esmenat amb la intervenció de l’Estat,
subvencionant els agricultors que es dediquessin a aquest tipus de
conreu i a les empreses disposades a produir biocombustibles, encara
que això comportés un petit augment d’impostos (a vegades
sembla que només si ens baixen els impostos estem contents,
però cal no oblidar que aquestes reduccions són en
detriment de la qualitat d’una sèrie de serveis que l’Estat
hauria de garantir).
Al Brasil ja fa uns quants anys que utilitzen el
bioalcohol (obtingut a partir de la fermentació de sucres de la
canya) com a carburant dels cotxes. Si només utilitzen
bioalcohol cal un motor dissenyat especialment per a tal efecte. Per
això, el més generalitzat és l’ús d’una
mescla de diesel amb un 10-20% de bioalcohol, la qual no requereix cap
canvi en el motor.
A l’Estat Espanyol, pel tipus d’explotacions
agrícoles que s’adiuen més al nostre clima, s’ha optat
pel biodiesel com a carburant més ecològic pels cotxes
(sense haver de canviar els motors diesel actuals). A Andalusia, per
exemple, comencen a veure futur als conreus de girasol.
Però, què és el biodiesel?
Doncs “és un éster (semblant al vinagre) que pot ser
obtingut a partir de diferents olis o greixos animals o vegetals.
Mitjançant un procés de transesterificació, els
olis obtinguts orgànicament es combinen amb alcohol i són
químicament alterats per formar ésters grassos, com etil
o metiléster.” Si es fa servir un 100% de biodiesel en un cotxe
cal una petita modificació en els maneguets de catxú de
l’automòbil. Per tal de no haver de fer modificacions, s’estant
implantant ja sortidors de biodiesel en algunes benzineres de l’Estat
amb una mescla del 30% de biodiesel amb un 70% de diesel
petrolífer.
Bé, reconeixent que aquest tipus
d’iniciatives són un avenç cap una societat més
justa amb el nostre medi ambient, cal no perdre el nord i
reconèixer també que no són una solució
definitiva, ja que per una banda no s’aturen les emissions de gasos
d’efecte hivernacle ni, molt menys encara, es parla de reduir els
actuals nivells de CO2 atmosfèrics, i per altre banda estem
encara davant un combustible controlat per unes poques multinacionals
del sector; punt en el qual torno a reivindicar la necessitat de noves
fonts d’energia més democràtiques (no sé si ho
serà la pila d’hidrogen de la que actualment també es
parla força, però el que sí està clar
és que aquesta pila no desprèn gasos dels abans esmentats
sinó només vapor d’aigua).
No voldria passar per alt dir que a l’Estat espanyol
hi ha una associació anomenada Asociación Española
de Biodiesel y de las Energías Renovables (AEBER), que en la
seva pàgina web explica com fabricar-se a casa d’un mateix, el
biodiesel (això ja apunta més cap a una forma
democràtica d’obtenir l’energia pel consum propi). Com en tants
altres afers de la vida, també existeix el Dia Internacional del
Biodiesel, que en aquest cas és el 10 d’agost.