EL MÓN ESTÀ CONVULS DARRERAMENT. LA POBLACIÓ MUNDIAL NO DEIXA DE CRÉIXER I L’ECONOMIA DE LES DESIGUALTATS ÉS COM UNA TERANYINA QUE ENVAEIX GAIREBÉ TOT EL GLOBUS. UNA DE LES CONSEQÜÈNCIES D’AQUESTA CONJUNTURA MUNDIAL ÉS L’APARICIÓ D’IMPORTANTS FLUXOS MIGRATORIS QUE CONDUEIXEN A UN DELS CONFLICTES MÉS DESTACABLES DE LA NOSTRA ÈPOCA:

ORIOL COMAS

Però, per quins motius es produeix? Per què el que hauria de ser una trobada esdevé un xoc?
    Per començar, s’ha d’evitar el concepte d’humanitat global al tractar aquest tema, ja que l’individu no se sent realitzat en aquest marc abstracte sinó en un de molt més reduït, el de la seva cultura, és a dir, la comunitat amb la qual comparteix creences, institucions, coneixements, arts i ensenyaments.
     Així doncs, la cohesió d’aquests grups es dóna, sobretot, pel conjunt d’afinitats intangibles que els aglutina, que els fa peculiars. Aquesta situació crea una marcada oposició entre el cosmos (l’ordre, la zona coneguda, on habita la cultura) i el caos (el desordre, l’estranger, allò desconegut que viu fora).
    Actualment, algunes d’aquestes cultures s’estan esquinçant degut a l’extensió dels tentacles de l’economia occidental, que les explota, xuclant-ne els recursos.
    Unes cultures que, pràcticament sense adonar-se’n, es veuen ràpidament destarotades i disgregades. La misèria resultant d’aquest procés, unida al creixement demogràfic, provoca, com se sap, grans moviments migratoris de sud a nord.
    El “visitant que prové del caos” origina sovint en la població autòctona un sentiment de desconcert i d’estranyesa, que moltes vegades desemboca en por, o, en el pitjor dels casos, en odi i rebuig. Hem d’evitar que això succeeixi.
    S’ha de recordar que l’immigrant és, per sobre de tot, un individu fora del seu context. A més, al ser forçat a marxar de casa, manté amb més vehemència allò que li recorda el seu origen.
    També cal tenir en compte que és sempre des de la pròpia identitat que es jutja l’estranger. Així, ens pot semblar que els costums forasters van contra el que és raonable per nosaltres. Però no podem oblidar que ell o ella ve d’una altra cultura, participa d’una manera d’entendre la vida molt allunyada de la nostra i d’unes creences que no compartim. És més, els nostres hàbits i tradicions li causaran habitualment la mateixa sensació que els seus a nosaltres.
    Perquè nosaltres... ens hem mirat al mirall? Ens hem vist la cara a les cues de trànsit? Ens hem vist la cara quan perdem un tren? Ens hem vist aferrats a la televisió, als rellotges, als mòbils, als cotxes amb tuning, a la filosofia barata, a angoixes irrisòries? Realment podem considerar que som un exemple que haurien de seguir?
    Moltes cultures, a diferència de la nostra, estan centrades exclusivament en la religió, en el sentit que els seus integrants hi destinen gairebé totes les activitats diàries. Per poder convertir el xoc en trobada és imprescindible comprendre els seus valors, el seu sistema religiós. I sobretot, fer-ho sense assumir a priori que el nostre funcionament és superior en tots els aspectes.
    No hem de perdre les nostres idiosincràsies culturals, però tampoc hem de fer-los perdre les seves. L’únic que s’ha d’impedir és, precisament, que algú intenti imposar-les.
    Així doncs, no podem jutjar cap cultura des d’un punt de vista ancorat als fonaments de la nostra. Només així podrem alleujar la incomprensió que ens escindeix.
    Fora el nostre poble no hi ha caos, hi ha altres cosmos. Fora el nostre poble no hi ha costums bàrbars, hi ha altres maneres d’entendre la vida. I de totes en podem aprendre alguna cosa.