Assabentat que hi ha uns personatges que han redactat una Constitució Europea en nom meu¹, he fet un esforç de memòria per intentar recordar (sense èxit) quan i a qui li vaig fer aquest encàrrec tan important.Per alguna petita informació periodística prenc coneixement que els que l'han escrita són membres de la "Convenció Europea". Com que no sé res d'aquesta institució, teclejo el seu nom al Google, però els inicis d'aquesta recerca casolana no són gaire aclaridors: el primer resultat és una adreça en anglès, mentre que el segon fa referència a la Convenció Europea... de malabarisme!

Navegant una bona estona, aconsegueixo recopilar algunes dades: pel que sembla els caps d'estat i de govern de la Unió Europea es van reunir en Consell Europeu el desembre de 2001 i van decidir, ells solets, crear la Convenció Europea² amb l'encàrrec d'elaborar una Constitució, establint-ne el president i la composició. Es tracta d'un òrgan pseudo-democràtic (els seus membres van ser escollits per elecció indirecta) i es tracta també d'un òrgan sense fonament jurídic (en quina Llei o tractat europeu estava previst?).

Les "eleccions a Corts Constituents" ja són doncs, una anècdota històrica. ¿Per què , deuen pensar l'Aznar i la resta de caps de govern, hem de fer unes eleccions constituents quan podem nomenar nosaltres mateixos a qui ens vingui de gust?

Tanmateix, la Convenció Europea sembla que encara era massa "àmplia", i es va "decidir" crear, d'entre els seus membres, una altre òrgan més reduït: el Praesidium . En aquest òrgan l'Estat Espanyol, a través del seu govern, hi va ser present amb un tal Alfonso Dastis Quecedo (algú el coneix?). Mitjançant el Parlament Europeu un altre membre del Partido Popular va aconseguir "colar-se" al Praesidium : el senyor Íñigo Menéndez de Vigo y Montojo(?) . Aquests dos personatges desconeguts, membres del mateix partit d'extrema dreta, són els que han elaborat una constitució europea en el nostre nom...

El fet és que aquest "Praesidium" i la seva "Convenció" han presentat fa poques setmanes el seu projecte de "Constitució per a Europa". Ara els Governs estatals introduiran petites esmenes al text i, com qui no vol la cosa, ens el portaran a referèndum la propera primavera.

En fi, un mètode obscur i no democràtic d'elaborar les normes jurídiques, un mètode massa semblant als "plebiscits" franquistes, als "referèndums" de Fujimori o Pinochet o al funcionament de la Organització Mundial del Comerç; un mètode que descriu molt bé Viviane Forrester³ quan denuncia que s'està produint un "Golpe de Estado mundial a cámara lenta" , un mètode, en definitiva, inacceptable.

El pitjor de tot és que ens "vendran" aquest text amb el mateix argument que van fer servir amb el Tractat de Maastricht: "O Maastricht... o el desastre" . És a dir, el Pensament Únic, una única opció i qui digui el contrari només pot ser un boig o un il·luminat.

Però encara no he parlat dels continguts d'aquesta Constitució. A l'espera d'una anàlisi més a fons, una primera lectura d'alguns articles clau ja posa de manifest el manteniment d'òrgans pseudo-democràtics d'elecció indirecta als centres de poder (aquests òrgans, al no haver de passar directament per les urnes, són poc receptius a les opinions de la població i, en canvi, són molt permeables a les pressions dels grans lobbies multinacionals). També es confirma la regulació neoliberal en matèria econòmica: es manté el boicot al sector públic i a la inversió pública instaurat pel Tractat de Maastricht i reforçat pels acords de la Organització Mundial del Comerç. Finalment, en matèria lingüística, retrocedim fins a l'any 1978 ja que la llengua catalana no té cap garantia de reconeixement oficial. Tampoc es reconeix cap paper especial per a les comunitats amb autonomia legislativa pròpia (capacitat d'establir les pròpies lleis).

En definitiva, la Constitució configura una Europa escassament democràtica, una Europa econòmicament neoliberal i una Europa completament distanciada dels ciutadans i dels pobles.