La societat de la informació
Anna Solé

En els darrers treballs i estudis es denomina a la societat actual la societat de la informació. El que resulta paradoxal és que la societat de la informació estigui tant mal informada.

Si bé és cert que les noves tecnologies han obert les portes a una infinitat de noves possibilitats pel que fa a comunicació, s'ha de tenir en compte que aquestes noves possibilitats en pocs casos es converteixen en fonts d'informació transparents i lliures. Les noves formes de comunicació han anat acompanyades per noves formes de censura, que si bé són més subtils que les tradicionals, són tan o més efectives.

Els mitjans de comunicació de masses no només no informen d'una manera completa i rigorosa a la població, sinó que es dediquen a manipular la realitat i a distreure els seus espectadors d'allò que realment els afecta. En aquests mitjans la censura s'instrumenta a través d'informatius que prioritzen de forma totalment arbitrària determinades notícies mentre que d'altres, potser més importants, queden en un segon pla. Una altra forma d'instrumentar la censura són programes de dubtosa qualitat i d'un innegable mal gust que resulten insultants ja que pretenen desviar la nostra atenció cap a qüestions supèrflues i amb la intenció de que oblidem què és allò realment important.

L'única esperança que queda en aquesta societat de la informació són mitjans de comunicació minoritaris que poden tenir marge de llibertat justament per aquesta característica de minoritaris. Tanmateix, ara per ara, sembla impossible que cap d'aquests mitjans es converteixi en un mitjà de masses sense perdre la capacitat d'informar de forma objectiva i imparcial.

Per tant, és necessari fer una reflexió sobre l'ús que es fa de les possibilitats de comunicació que ens han brindat les noves tecnologies i sobre si ens satisfà la informació que avui en dia rebem, ja que de no ser així, potser seria necessari començar a fer servir de forma més conscient tots els mitjans de comunicació que estan al nostre abast.