(abans de començar a llegir, per tal d'ambientar-vos, feu passar per la vostra ment la melodia que dóna peu a tota sardana, la dansa més maca de les que es fan i es desfan) . Ja tornen a ser aquí els jorns de glòria a la nostra vella i dolça Catalunya. Aquell esperat moment en que els catalanets de bon cor donen a la pàtria deu minuts de la seva vida i dipositen les seves esperances dins un sobre de paper que té tant de valor com el que és: PAPER.

Ja torna la farsa. Ja torna la festa. Ja torna la Grècia Clàssica. Ja torna la pàtria, la botifarra de pagès i les llonganisses de Vic. Visca la Terra.. .... MORI LA TERRA ! Visca la política del pa amb tomàquet, de la corbata elegant, de la contaminació massiva de velletes i infants via salival.

El debate...bate. Bate nivells de misèria cultural. Bate nivells de pensament únic. Bate els nivells de paciència que hem de tenir per suportar tal quantitat de solemnes tonteries que ens esperen guardades dins la ment d'una jove promesa de l'eloqüència sortida de les millors institucions mercantilistes i “marketinguistes” del nostre país o de l'estranger.

SEREM LLIURES. TORNAREM A VENCER. TORNAREM A..........a caure de quatre potes en el mateix fang de sempre. Repetirem el que sempre ens han fet dir. Reflexionarem al bar envoltats de pensaments alcohòlics totalment allunyats de la reflexió principal. La que ningú espera que fem. La que no volen que fem, perquè si la féssim......a tots ens agradaria el gaspatxo.

( en aquest moment us recomano que penseu en un cor celestial que diu: “ NO DISCUTIU, NO DONEU SOLUCIONS, NO SIGUEU CONSCIENTS DEL QUÈ SÓU I DE CAP A ON VOLEU ANAR , QUIE VENDRÁ EL COCO Y SE OS COMERÁ .” ).

Sí, ja sé que és un text tòpic i típic. Però és que el problema és encara el mateix. Portem dues dècades de democràcia a España i encara estem amb les mateixes. Si la democràcia entesa com ens la volen fer creure és la que ha de perdurar, els textos com aquest no s'acabaran mai. Ja és hora d'aprofundir en la democràcia. De rellegir aquesta paraula. D'entendre el que vol dir; de redefinir-la. De, i mal em fa de dir-ho ja que mai s'hagués hagut de perdre, de RESCATAR-LA. A veure si d'una vegada textos com aquest canvien una mica de discurs.