DIARI 1998
BERNAT VILLARROYA

0. Aquesta nit, a hora tardana, civils armats, vestits d'excursionistes, han ocupat diverses cel·les de les instal·lacions de Montserrat.

Els monjos han pres posicions per defensar el monestir. Tanmateix, uns i altres, van escassos de municions i, fins al moment, només hem pogut sentir trets aïllats.

En un interval de calma, jo i alguns més ens hem acostat als joves combatents per lliurar-los un comunicat de suport. Seguidament hem baixat a peu pel Camí de la Cova. Les estàtues estaven fugint desordenadament. Ella volia seguir-les fins al Claustre per invitar-les a secundar la revolta; però els ex-vots de la cova m'han fet molta por i no m'he atrevit a creuar-la.

Segons hem pogut llegir a La Vanguardia , l'Abat ha estat a punt d'ordenar la retirada i sembla que hi ha un motí violent entre l'escolania

1. Alguns han pujat als autocars del Partit Socialista i han marxat sobre Madrid i Algeciras. La gent està nerviosa. Constantment arriben rumors diversos als locals del sindicat i gairebé no anem a classe. Les edicions de El País s'esgoten una rera l'altra.

Per la radio diuen que a Santiago s'ha dissolt el Comitè de Vaga. Però de les biblioteques d'industrials baixen columnes armades amb pals i llambordes1...

2. La dreta ha guanyat; fins i tot a França. Prop de l'estanc una Renault Expres s'atura en doble fila, i a la dependenta del supermercat se li fa una carrera.

Ja gairebé tothom s'expressa obertament contra la immigració il·legal i a favor d'en Camacho. Mentrestant Set de Nit ha estat censurat i d'aquí deu minuts juga España.

Però alguns francesos han votat als trotskistes i El Grano de Arena s'acosta als deu mil subscriptors2...

3. Fins ara cap agència ha cursat la noticia i els israelians no ens han permès prosseguir el reportatge. Malgrat aquest hermetisme un equip estranger ha estat parlant d' estrangis amb soldats dels que estan en quarentena.

Entre la tropa corren, en veu baixa, diversos rumors. Pel que es diu, l'Alt Comandament havia ordenat la construcció d'un mur cimentós, prop de Qalkiria. En començar la feina els bulldozers, posats els primers fonaments, ha aparegut una columna de fum i foc, de dimensions sobrenaturals.

Oficialment la quarentena s'ha imposat a causa d'una febre infecciosa. Però cap dels que han entrat en contacte amb els soldats presenta símptomes de malura3...

4. Els que s'han llevat tard tant sols han trobat als estancs i als quioscos exemplars de La Razón . Quan he arribat a Margarit4 alguns militants portaven dos dies ciclostilant pamflets i havien dormit allà. Llavors m'han donat la noticia: la revolta s'ha acabat i molts companys estan tornant a classe.

Però per les conduccions d'aigua i gas dels blocs de pisos dels barris perifèrics, per les escletxes subsistents entre les rajoles de les entitats bancàries i arran dels ceps que creixen sota les línies elèctriques, la consigna s'estén imparable:

"Avanzar hacia la capital del país venciendo al ejercito federal mexicano, protegiendo en su avance liberador a la población civil y permitiendo a los pueblos liberados elegir, libre y democráticamente, a sus propias autoridades administrativas5..."

5. Aquest matí de juny, mentre estudiàvem pels darrers exàmens, les furgonetes de la nacional han repartit El Mundo i el ministre ha dit que no hi havia vaga6. Però fins i tot els militants de Convergència han abaixat la persiana...

6. Quan l' ABC va informar que tropes irregulars marroquines havien envaït un important punt estratègic tots ens ho vam prendre a broma. Però aquest matí TV3 ha confirmat la noticia i els joves de la lleva del noranta-set hem estat mobilitzats.

Per tot ressonen discursos patriòtics i demà mateix partim cap a Melilla. Uns quants de nosaltres ens hem pogut rearticular precàriament i planegem la deserció massiva. De moment parlem en castellà tota l'estona per no cridar l'atenció7.

7. La manifestació s'ha aturat a la cruïlla de Diagonal amb Beethoven i llavors uns estudiants han repartit El Queixal8 d'aquesta setmana. Els titulars resaven, amb lletres vermelles, " Nosaltres no som subscriptors de l'Avui ".

8. Aquest matí, mentre els demés treballàvem, el vice-president del govern, ha declarat que no podem descriure els fets com a "Marea Negra"9. Però fins i tot els reporters d' Antena 3 destacats a Galícia han agafat la pala...

9. Quan l'any passat els delegats francesos es van retirar de les negociacions uns pocs vàrem veure una escletxa d'esperança. Tot i això, fins i tot als més optimistes ens costa de creure el que està passant. Però han transcorregut algunes hores i fins i tot TVE està donant la noticia: “Decenas de miles de personas se manifiestan en la ciudad norteamericana de Seattle contra la Organización Mundial del Comercio.”

Indymedia denuncia la presència de policies infiltrats entre els manifestants per fer fracassar la protesta. Però les cares llargues dels delegats ministerials no deixen espai per als dubtes. L'acord no es signarà10.

10. De matinada, empresaris i alguns militars, amb el suport de la CIA, han perpetrat un cop d'estat a Venezuela11. La repressió ha estat immediata i un cap patronal ha assumit la presidència. Des de les televisions privades fan una crida a denunciar els chavistes.

Tanmateix, els paracaigudistes s'han fet forts a Maracay i als barris populars han començat a ressonar les casseroles. Per la tele diuen que en Chávez ha renunciat. Però de les barraques suburbials pugen columnes armades amb boines vermelles...

11. El dia que la gent va anar a votar en Joan Gaspart ja es veia a venir que allò no acabaria gens bé. Després, quan l' Sport va informar que tornaríem a fixar en Van Gaal, alguns socis del Barça van estripar el carnet.

Però tanmateix en Lula12 ha guanyat al Brasil i també nosaltres hem canviat el president i hem contractat un jugador de Porto Alegre...

12. Sembla ser que policies infiltrats, vestits de civil han destruït aparadors i cabines telefòniques al Passeig de Gràcia13. La resta, uniformats, han carregat contra la premsa i els manifestants. Valdecasas: Un noi ha perdut un ull.

13. Perquè aquests sonats que no tenen vergonya s'han proposat deixar en runes l'Iraq la gent ha sortit al carrer14.

Arreu s'han desplegat domassos i pancartes, mireu els dibuixos dels xavals, a les parets de les aules . Al metro i pels carrers de la ciutat, moltes persones porten insignes militants a les solapes.

Que la manifestació seria immensa ho sabíem abans de començar, i per tot el món s'ha difós la consigna: Heu vist les imatges de Roma o Barcelona?

ANOTACIONS:
1. Novembre de 2001. Estudiants de tot l'estat es rebel·len contra la Ley Orgánica de Universidades en el que suposa el primer moviment massiu contra al govern del Partido Popular des de l'arribada d'aquest al poder el març de 1996.
2. Primavera de 2002, el conservador Jaques Chirac s'imposa a les presidencials franceses. El Grano d'Arena és una publicació electrònica altermundista. El trobareu a http://attac.org/indexes/index.html 
3. 6 de febrer de 2001, Ariel Sharon, un criminal de guerra condemnat als anys vuitanta per la justícia del seu propi país, s'imposa a les eleccions israelianes. Comença una campanya de fustigament sense precedents contra els ciutadans palestins que inclou, entre d'altres mesures, l'assassinat extrajudicial dels dirigents de la Intifada , l'enderroc de les cases dels familiars i veïns dels militants de la resistència, l'arrencada de les vinyes i els cultius dels palestins i l'apropiació il·legal de les seves terres, el bombardeig amb F-16 dels camps de refugiats, el tiroteig de les ambulàncies palestines, la construcció de nous assentaments israelians en els territoris ocupats, els talls indiscriminats del subministrament d'aigua, un bloqueig econòmic intermitent (medicaments i aliments inclosos), l'ocupació militar de les ciutats palestines o la construcció d'un mur de ciment que separa les dues comunitats i el recorregut del qual no respecta les fronteres internacionals.
4. Al número 23 del carrer Margarit de Barcelona estava situada fins fa ben poc la seu nacional de l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP).  
5. 1 de gener de 1994. Al crit de “¡Ya Basta!” i invocant l'article 39 de la Constitució Mexicana els indígenes de l'estat de Chiapas, s'alcen en armes contra la misèria, l'opressió i l'espoli, organitzats a les files de l 'Ejercito Zapatista de Liberación Nacional (EZLN). Alguns historiadors donen aquesta data com la del naixement del moviment altermundista.  
6. 20 de juny de 2002. La vaga general dels treballadors de tot l'estat espanyol força el govern conservador a retirar la reforma del sistema de protecció social contra l'atur.  
7. Juliol de 2002. Marroquins i espanyols reclamen la sobirania d'un illot despoblat a l'oest de Ceuta. L'actuació irresponsable de les Forces Armades Espanyoles dirigides pel ministre de defensa Federico Trillo és a punt de desencadenar una guerra.  
8. Revista estudiantil alternativa. En trobareu alguns números a http://www.aep.pangea.org  
9. 19 de novembre de 2002. El pretoler Prestige s'enfosa davant de la costa gallega carregat amb 70.000 tones de fuel després navegar sota mínims durant 7 dies. La nesfasta gestió de la crisi realitzada pels governs central i autonòmic (ambdos en mans del Partido Popular ) es veu agreujada per una total desinformació i donarà lloc a movilitzacions massives.  
10. 30 de novembre – 3 de desembre de 1999. L' OMC és reuneix a Seattle per tancar l'anomenada “Ronda del Mileni” i aprovar en secret l'Acord Multilateral d'Inversions (AMI), un tractat internacional que preveu incrementar l'extorsió de les empreses multinacionals sobre els països més desafavorits. Milers de manifestants boicotegen la reunió impedint l'aprovació del criminal acord. El moviment antiglobalització o altermundista es dóna a conèixer a tot el planeta.
11. 11 d'abril de 2002. Empresaris i alguns militars veneçolans, amb el suport dels EE.UU., perpetren un cop d'estat contra el president democràtic Hugo Rafael Chávez Frias. Els dubtes d'una part de les Forces Armades, i la movilització de les classes més desafavorides, que prenen a l'assalt el palau presidencial, forcen la restitució de l'ordre constitucional i el retorn del president progressista.
12. 27 d'octubre de 2002. El progressista Partido dos Trabalhadores (PT) liderat per Luiz Inácio “Lula” da Silva guanya les eleccions presidencials brasileres.
13. Barcelona 24 de juny de 2001. La movilització ciutadana força que el Banc Mundial desconvoqui la seva trobada anual.
14. 15 de febrer de 2003. Primera manifestació mundial de la història.