"Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social " (Constitución española, artículo 14)

Eduardo Zaplana Hernández-Soro va néixer a Cartagena (Murcia). Fa un any l'inquilí de la Moncloa el va llorejar per la seva brillant gestió davant la Generalitat Valenciana (brillant per a alguns, nefasta per a la cultura catalano-valenciana) amb la cartera de Treball; de la mateixa manera que també ha premiat la Sra. Valdecasas per la seva brillant repressió versus col·lectius pacifistes i catalanistes.

Els amants del futbol ja deveu saber que Zaplana va haver de reprimir el seu madridisme davant d'algun encontre Real Madrid - València Club de Futbol. Anècdotes a part, passo a exposar el tema d'aquesta edició:

Actualment, el “ Ministerio de Trabajo ” ha endegat una campanya, difosa pels mitjans de comunicació, en la que demana igualtat salarial entre dones i homes. Iniciativa que aplaudeixo, ja que és un fet contrastat que una dona acostuma a cobrar menys diners que un home per la mateixa tasca: gran iniquitat. Aquesta mateixa revista protestava contra la discriminació per raó de gènere en la portada del número anterior.

Crec que homes i dones hem de tenir els mateixos drets. Per assolir aquesta fita, els homes haurem de sacrificar bastants “privilegis” i les dones alguns, també... Però, quins són aquests “privilegis” que té la dona sobre l'home? Per respondre aquesta resposta hem d'analitzar els, per desgràcia cada cop més nombrosos, casos de separació i divorci. En el 99% dels casos la guarda i custòdia del fill (si la parella en tenia) és atorgada a la mare. Això vol dir que, per començar, la mare disposarà de l'habitatge familiar, habitualment associat a una hipoteca que pagarà de manera parcial o completa el pare, i d'ingressos econòmics provinents del mateix (en concepte de pensions d'alimentació i compensacions econòmiques). El resultat és que l'home serà el que ho tindrà més difícil a l'hora de refer la seva vida. Aquest perjudici és petit però, comparat amb la gran injustícia amb que es trobaran pare i fills: en la majoria de casos aquests passaran de viure plegats a veure's un parell de cops al mes; passaran de ser família (en el sentit espiritual de la paraula) a ser uns estranys, uns coneguts que es veuran de tant en tant.

En alguns casos, la mare utilitzarà els règims de visita per obtenir més diners del pare. Fins i tot arribarà a l'extrem d'utilitzar els fills com a última arma per fer mal a la seva exparella, i, impunement sota una (in)justícia espanyola que ho permetrà, no deixarà que pares i fills es vegin ni dos cops al mes. En altres casos, el menor patirà el Síndrome d'Alineació Parentiu (SAP, psicològicament s'entén com el procés de programar mentalment el menor per a l'odi i rebuig d'un dels progenitors, el qual pot desembocar en problemes psiquiàtrics seriosos).

Per arreglar aquesta problemàtica indigna per a l'ésser humà, haurem de canviar la mentalitat (i no crec que passi a curt termini) dels jutges, sociòlegs, homes, dones, i en general d'aquest estat sexista, caspós i de pandereta. Dic sexista, perquè encara perdura la quasi creença que l'home serveix per a treballar (per això té sous més alts) i la dona per a fer la feina de casa i cuidar els fills (per això obté la custòdia dels mateixos).

A l'estat Espanyol la justícia diu que sempre actua en benefici dels fills. Quin benefici és aquest que dinamita el contacte entre pares i fills? Sociòlegs i psicòlegs argumenten que els fills estaran millor amb la mare. No em crec que això sigui cert en el 99% dels casos (l'u per cent restant són casos de maltractaments, prostitució i addiccions per part de la mare). Es basen en algun tipus d'estudi, potser? Anem a veure com estan les coses a altres països:

Un sociòleg de l'Institut Nacional de Dinamarca d'Investigacions Socials, el Sr. Mogens Nygaard Christoffersenn va presentar un estudi sorprenent l'any 1995: després d'avaluar 600 nens que vivien amb la seva mare i 600 nens que vivien amb el seu pare va concloure que, en general, mostraven nivells més alts de benestar i adaptació els nens que vivien amb el pare, a més de nivells més baixos de trastorns i conflictes com ara falta d'autoestima, problemes psicològics, estrès psicosomàtic, accessos de ràbia freqüents i reaccions negatives cap a l'entorn.

Parlem ara de la custòdia compartida (o alterna), que consisteix en repartir equitativament el temps que el fill està amb la mare i amb el pare: per exemple, una setmana alterna amb cada un; o entre setmanes amb un dels progenitors i caps de setmana amb l'altre; o períodes escolars amb un dels progenitors i vacances amb l'altre. Amb aquest sistema s'aconsegueix donar a ambdós pares els mateixos drets i obligacions, i ja és una realitat a països més avançats com Dinamarca, Suècia i França. En aquest últim és conegut com “exercici comú de la pàtria potestat”, i és garantit a pares i fills per llei. Als Estats Units d'Amèrica la custòdia compartida ( shared custody ) és pràcticament ja la fórmula adoptada com a presumpció inicial en quasi totes les legislacions sobre divorci en els diferents estats. Al Canadà la curta edat del fill no pot ser una excusa (utilitzada a Espanya) per limitar el contacte amb cap dels seus progenitors. Podem parlar de més estats, però seguim en el cas d'Espanya on s'argumenta que la custòdia compartida causa inestabilitat en el fill (es basen en algun dels quasi inexistents casos de custòdia compartida a l'estat espanyol, potser?). Estudis estrangers recents confirmen que tot i que inicialment pot aparèixer una certa desorientació pel fet que el menor s'hagi d'adaptar a dos domicilis i a dues maneres d'encarar la vida, aquest fenomen es veu més que compensat pel fet que amb els anys el fill està més que agraït d'haver pogut compartir la seva convivència i creixença amb les dues persones que més s'estima. La custòdia compartida aporta altres beneficis, com major comunicació amb els pares, major autoestima, menys comportaments impulsius i antisocials, millors resultats escolars, menys problemes de lleialtat i predisposició a ser més solidari, a compartir i dialogar.

Així mateix, la custòdia compartida fomenta el mutu acord i la mediació prèvia entre els pares, descongestionant el saturat sistema judicial. També elimina factors de desincentivació econòmica i professional (pel fet d'haver de pagar o rebre transferències econòmiques), augmentant el nivell de vida dels nens. Per acabar, la custòdia compartida redueix les taxes de divorci. Deixo per al lector la reflexió sobre aquesta última frase.

Els funcionaris també hauran de canviar de mentalitat. No pot ser de cap de les maneres que quan un home es dirigeix a qualsevol de les administracions o serveis públics, demanant algun document relacionat amb el seu fill menor, comencin a fer preguntes i, quan esbrinin que els pares estan separats, se'l mirin amb mala cara, esguardant-lo com un assassí en potència.

Tampoc pot ser que els casos de baixa laboral per paternitat siguin tan escassos. Tinc un company que quan es va dirigir a l'oficina de la seguretat social de Vilafranca del Penedès, van haver de trucar a la central de Barcelona per saber com coi es gestionava aquesta sol·licitud. Els homes també hem de canviar la mentalitat, i implicar-nos més en la criança dels nostres fills. És fals que la dona estigui millor preparada (a part dels processos biològics de gestació i alletament, clar). Des d'aquí afirmo que el pare està igualment capacitat per criar els nostres fills, i que es tracta d'un procés increïble en el que no només el fill és educat, sinó que també l'home és educat com a pare per part del fill, en aquest excepcional creixement espiritual.

I per acabar, les dones també hauran de cedir un mica per tal que, algun dia, arribem a poder asseverar que, dones i homes tenim els mateixos drets.

Referències:
Estudi del sociòleg Mogens Nygaard Christoffersenn: http://es.geocities.com/apinpach/dinamarca.htm
Associació de Pares de Família Separats Catalunya: http://www.apfscat.org
Plataforma per la Custòdia Compartida: http://www.custodiacompartida.org
Trobareu molta més informació buscant “custodia compartida” al Google.